Tambien de este lado hay sueños

Les fronteres continuen avançant en un món on la globalització avança. 

El nostre mar mediterrani s’ha convertit en la vergonya d’un món que en comptes d’ajudar als més vulnerables els condemna a la seva sort.

Ja no són les dictadures totalitàries les que ens estan portant a un abisme la humanitat. Són ciutadans, que voten,  i són ells els que decideixen condemnar als més febles a no tenir possibilitats de tenir una vida digna.

La por de moltes persones, els porten a pensar i actuar de forma egoista, insolidària i injusta.

Sense adonar-nos de l’absurditat de veure als més febles i vulnerables com una amenaça a la nostra integritat i el nostre benestar.

Preferim donar poder polític a persones que dominen el poder econòmic i que res tenen a veure amb la majoria de ciutadans.

Tenim el deure, la responsabilitat de posar tots els esforços a treballar per aquells i aquelles que la vida no a donat les oportunitats per tenir una vida digne.

Em sembla de covards els discurs que fomenta la discriminació i la condemna als més febles.

És el deure dels que més tenen posar els recursos suficients per equilibrar la balança.

Estic cansat de la hipocresia, de la falta de valors humans, de la disputa absurda del poder.

Fronteres entre el sud i el nord, evadint la responsabilitat del que esta provocant les desigualtats.

Ciutadans que s’han oblidat que els carrers són el lloc sagrat de la bona gent que s’alça’t  i s’alçarà per les lluites col·lectives pels drets civils i no pas perquè una colla de desgenerats l’ocupin per  fomentar l’odi dels col·lectius més desfavorits.

Ens queda molta feina per fer, en el meu parer, ens queda combatre amb molt esforç als que posen per davant el seu interès personal  per davant del bé comú.

Recordeu  “Tambien de este lado hay sueños”.  I malgrat els tirans els vulguin trepitjar, els farem possible. Ho farem derrotant a la ignorància i la demagògia.